Anna Gual

Anna Gual

(Vilafranca del Penedès, 1986).

Amb vint-i-dos anys publica el seu primer llibre, Implosions (LaBreu Edicions, 2008), després que l’editorial LaBreu Edicions la descobrís al blog que mantenia des de feia dos anys, No caic, em tiro (Premi al Millor blog escrit en català 2012). Al 2012 publica el llibre d’artista Passa’m-hi els dits (Átem Books, 2012) amb il·lustracions de l’austríaca Bianca Tschaikner i un any més tard guanya el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre L’ésser solar  (Lleonard Muntaner, 2013). Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual publica el seu tercer poemari, Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015). Al 2016 guanya dos prestigiosos premis, el Premi Bernat Vidal i Tomàs pel llibre Molsa (AdiA Edicions, 2016) i el Premi Senyoriu Ausiàs March pel llibre El Tubercle (Editorial 3i4, 2016), que configuren la primera i la segona part de la trilogia Arrel Trinitat,trilogia que clou ara amb Altres semidéus (LaBreu Edicions, 2019).

Apareix, entre d’altres, a les següents antologies: Women Writers in Catalan (Raig Verd, Barcelona 2017), GENERACIÓ (H)ORIGINAL (LaBreu Edicions, Barcelona 2017), Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Edicions Proa, Barcelona 2018) i Poesía in-versa. Nueva expresión de mujeres poetas (In-Verso, Barcelona 2018).

Internacionalment ha viatjat com a poeta convidada a festivals, trobades d’escriptors i seminaris de traducció poètica a Croàcia (Universitat de Zadar, Universitat de Zagreb i Centre Croat del PEN Club), Sardenya (Festival Cabudanne de sos poetas al 2014 i Festival Sulla Terra Leggeri al 2016), Anglaterra (Cambridge Union Society) i Rússia (Seminari de Traducció Poètica, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Perevoda).

La seva poesia està traduïda a l’anglès, francès, castellà, gallec, rus, croat, portuguès i italià.

© Foto de Marta Huertas

Anuncis